ESQUIZOFRENIA SISTEMÀTICA

Acaba de tancar la comissió parlamentaria, que il•lusòria, pretenia demostrar una cosa que qualsevol ciutadà mitjanament informat sap que es una evidència: La financiació irregular de CiU. El problema, es que ha succeït allò que s’ esperava, l’ escenificació d’un exercici estètic d’ acusacions i de negacions, no sobrades de grandiloqüència, de cinisme i d’ esterilitat, sobretot d’ esterilitat, per dos qüestions fonamentals: l’ una perquè ningú està obligat a declarar contra si mateix, i d’altra perquè en realitat cap partit polític te la voluntat real d’ atacar de front aquestes qüestions i de regular d’ una vegada unes pràctiques que soscaven les bases del sistema democràtic, la credibilitat dels polítics i obra la porta a la corrupció.

Els polítics doncs venen obligats a negar tot el que sigui necessari i si es veuen acorralats a empastifar a l’ adversari amb un reguer de merda que creí un escenari de confusió que deixa a la política en una situació d’ enfangament tant fastigosa, que els ciutadans poden arribar a repudiar de forma contundent.

No deixa de ser curiós que la coalició política que ens va governar al llarg de 23 anys, està a punt de convertir-se en l’ alternativa mes sòlida a l’ actual Govern de Catalunya, sense que l’ estructura d’ interessos que van generar en aquell temps hagi sofert gaires entrebancs irrecuperables malgrat l’ allau de processos en que s’ han vist involucrats, i si no, penseu per el moment en quines han estat les úniques víctimes polítiques del procés del Palau: Els socialistes.

Si ens fixem en el discurs polític d’ Artur Mas, la cosa ja es de “cum laudem” en matèria d’ hipocresia, mala gaita i de “ficció política”. Estem a punt de tenir un President que si d’ una cosa es exemple es de no haver donat mai un “pal a l’ aigua”, haver estat un difamador sense escrúpols contra Maragall i ara contra Montilla, i els socialistes, tant a la seva etapa de “cadell convergent”. a la de l’ Ajuntament de Barcelona, com a la del Parlament de Catalunya, i de predicar un discurs soberanista que no s’el creu ni ell, es marcadament oportunista i només ens portarà que problemes si arriba a tenir l’ oportunitat de dirigir el País.

Ja he dit que CiU ens ha de donar respostes als ciutadans sobre les seves reals intencions:

• Estan disposats a entrar a fons en l’ eradicació de la corrupció sistemàtica que s’ ha apoderat de Catalunya i que està fent trontollar les nostres Institucions Públiques i Privades, o ho continuaran afavorint?
• Fins a on arriben les seves propostes de privatització dels serveis públics i a qui tenen pensat cedir-los? . No som tontos i sabem que davant d’ una proposta de privatització sempre hi ha interessos a l’ espera.
• Si son sincers en les seves propostes sobiranistes. Fins a on pensen arribar en la propera legislatura?. Per cert caldria parlar am l’ Enciclopèdia de Catalunya, perquè actualitzin aquest concepte tan confós i ens aclarim que vol dir en la realitat.
• Ens explicaran quina es la seva real relació amb tot aquest conglomerat de forces polítiques que van des de Plataforma per Catalunya, els e-cristians, els seguidors de Carretero o els nous de Laporta, amb els que destacats membres de CiU tenen relacions inconfessables públiques i notòries a traves d’ una xarxa que va des de Institucions privades emblemàtiques com ha estat el Patronat del Palau de la Música ara dirigit pels Carulla, a Fundacions com Catalunya Oberta ( si mireu els patrons veure-ho que no te desperdici) presidida per Prenafeta, la Fundació Príncep de Girona dirigida per Arcadi Calzada o Empreses d’ Inversions Presidides per Alavedra i dirigides per Millet i així fins a desenes de totes elles?
• En tant de que aquest entramat socio- econòmic- polític, amb orientacions extremistes, nacionalcatolicistes i fins hi tot monàrquiques, es ideològicament contrari a l’ ideari que pregona el Sr. Mas. CiU està disposada a clarificar i distanciar-se d’ aquests moviments tot i negant-los, excloent-los del seu entorn polític i Institucional ?

No us enganyeu, no contestaran ni una d’ aquestes preguntes, ens continuaran insultant i assetjant, mentre es continuaran relacionant cofois amb els poder fàctics més foscos, siguin aquests espanyolistes, monàrquics, extremistes o el que siguin, negociant beneficis i favors, que ja retornaran des de les Institucions. Fins i tot faran la llista dels “socialistes recuperables”, cedint-los algun espai de poder Institucional perquè puguin medrar políticament i fins i tot crear alguna nova força política a on encaixar als “nous mercenaris almogàvers” perquè facin el treball brut en benefici dels que toquen.

Ja m’ ha tornat a sortir un article un tant visceral, però es em toca els... que m’ hagin de governar els que no han mogut un dit per aquest País, s’ hagin passat la vida insultant-nos i menysprear-nos, i que no tindran remordiments de posar el País a la picota si cal pels seus interessos.

Jo no em resigno; encara crec que els catalans de bona fe, podem fer quelcom per acabar amb aquest estat de coses , deslliurant-nos de la merda que ens ofega, i plantar car als altres reaccionaris que corren per l’ Espanya carpetovetònica, tot i recuperant l’ esperit
Federalista i Democràtic, que es l`única via que actualment té possibilitats de vertebrar alguna proposta Institucional que no ens faci prendre mal.

Ara per ara, els únics que podem representar-la, mal que bé, som els socialistes catalans, i encara que sembli sorprenent i a algú li faci antipatia, es el que hi ha i l’ única opció que ens pot permetre sortir d’ aquesta. I si parlem de Presidents possibles, ara per ara millor que Montilla...

Dels toros no em vull ni parlar , jo soc el "toro llunàtic", (que no el de lídia) de l’ Arca de Noè. Només dir- lis als animalistes que han matat un mort i potser caldria que haguessin dirigit els seus esforços cap a altres direccions potser no tant mediàtiques i controvertides, però més necessitades de regulació. Coneix-ho bé als polítics del meu País i quan hi ha als mitjans de comunicació molts es comporten molt allunyats del seu pensament real, i si els hi va bé, “si non è vero è ben trobato”. No us deixeu enredar, d’ independentistes i sobiranistes catalans corrent els toros de Sant Fermí, o de “corrida” amb “batasunos” al País Basc, de veure’ls, s’ han vist.

PROTECTOR SOLAR

UNIDOS Sí, UNIFICADOS NO !

Me encontraba entre los ciudadanos que se acercaron a mostrar su rechazo a la sentencia del Tribunal Constitucional, y me costaba sentirme vinculado a alguno de los mensajes que las diferentes fuerzas políticas y los organizadores facilitaban con el objetivo de convertirlos mayoritarios para su mejor “gloria y disfrute”.

El lema oficial presentado por Òmniun Cultural : “Som una Naciò, Nosaltres decidim” hubiera sido fácilmente aceptado por todos, lo fue para muchos, si no tuviera una clara lectura soberanista, que es el último subterfugio utilizado para aglutinar las propuestas de los grupos independentistas y nacionalistas de nuestro espectro político.

Òmnium Cultural no se ha destacado precisamente por mantener posiciones que permitan englobar las diferentes posiciones políticas catalanistas, más bien han venido siendo excluyentes y selectivos con los políticos y las políticas del PSC, a pesar de que históricamente nunca les ha faltado el apoyo económico y político decidido de las Instituciones que hemos venido gobernando. Todavía recuerdo el “ninguneo” a que los representantes de la Diputaciò de Barcelona nos veíamos sometidos en los actos sociales que organizaban, y los ataques injustos que algunos de sus miembros han dirigido contra algunos de nosotros, por el simple hecho de militar donde militamos.

Es por ello que entre todos los mensajes me quedé con uno, creo que anónimo que manifestaba: “Units, Sí, Unificats No”, que para mí era un canto a la democracia y al respeto a la diversidad.

Ya dije que el PP había abierto la “Caja de Pandora”, y que iba a ser muy difícil volverla a cerrar. La intolerancia, el resentimiento, la arrogancia, y la soberbia de la derecha española y la de los conservadores institucionales, que son muchos y no precisamente todos del PP, si no incluso de la formación política con la que mantenemos la relación fraternal: El PSOE , están boicoteando consciente o inconscientemente la reforma institucional para España, que desde hace 150 años venimos intentando los catalanes que defendemos las tesis federalistas. Y eso amigos míos, es de un grado de irresponsabilidad absoluto.

Solo nos faltaba que un pequeño grupo de “inconscientes”, por llamarlos de una forma respetuosa, totalmente deslegitimados, se hayan atrevido a poner en circulación un fallo que puede poner patas arribas el marco institucional con el que nos gobernamos, y encima todavía se muestran satisfechos, con el argumento que podía haber sido peor y que han hecho una interpretación progresista del Estatut. ¡ Que falta de sentido de Estado y de responsabilidad histórica!. Con esa “sentencia” no se han cargado el Estatut, no, si no que le han dado “jaque mate” a la Constitución. Deberían haberse ido hace tiempo silenciosamente por la puerta de atrás, llevándose su incompetencia y egolatría irresponsables.

En Europa, deben estar perplejos por las consecuencias que para el desarrollo europeo puede tener esta situación. Imagino que los resortes institucionales se están empezando a mover, e igual que en el tema económico vendrán “recomendaciones” para el tema institucional.

Se quiera o no, se ha abierto el camino de la reforma constitucional, o por el contrario una desestabilización institucional permanente que va a provocar de que el motor económico de España, que es Catalunya, funcione al ralentí o de forma sincopada. Y eso señores y señoras, no es bueno para España, ni para Catalunya, ni para Europa.

Los catalanes ya estamos hartos de las “gracias”, boicoteos y descalificaciones que se han extendiendo por toda España, con el principal e inestimable apoyo del PP, pero también de políticos y ciudadanos de otras orientaciones políticas, que con ello solo muestran la mas absoluta ignorancia de lo que representa el verdadero sentimiento del Pueblo de Catalunya.

Estos últimos días se ha podido observar, para sorpresa de muchos españoles, el mayor acto reivindicativo de la democracia y seguidamente la alegría incontenida por el triunfo de la selección española, la cual por cierto esta vertebrada por catalanes y jugadores del Barça. Estos jugadores nos han dado una lección de comportamiento y actitud positiva que ya quisiéramos para nuestros políticos y representantes.

Catalunya, puede caer en manos de la demagogia nacionalista y oportunista de CiU que nos puede llevar a una versión B de los gobiernos de Pujol. De aquellos ya conocemos el resultado , la extensión de la corrupción en las Instituciones y en las Entidades emblemáticas y los pactos inconfesables con la derecha española más reaccionaria, como hicieron en el Pacte del Majestic con Aznar. “De aquellas aguas vinieron estos lodos”.

Comprendo que a estas alturas reivindicar la forma de hacer política de Montilla, para algunos es irritante y para otros incómoda, porque ellos aspiran a una componenda política que permita “estabilizar los intereses”. No me queda mas remedio que posicionarme en ese sentido, porque, o formulamos una posición progresista y federalista firme e inteligible, o nos veremos sobrepasados por una ola de “soberanismo formal” sostenida por debajo por una política oscura y connivente con los intereses mas despreciables.

Vosotros mismos, a mí ya se que van a dar algunos empujones desde fuera y desde dentro, pero no acostumbro a amedrentarme ante las agresiones de los extremistas y los demagogos. Yo a veces estoy por pedir el cambio de Estado de España a Portugal, para poder entenderme con gente sensata. ¡Lástima que Saramago se haya ido tan pronto!

Finalmente una recomendación para los políticos oportunistas: Si en estos momentos escondéis la cabeza o actuáis con oportunismo para garantizar la supervivencia de vuestro ”status personal”, más tarde o mas temprano el sistema democrático o la historia os lo tendrá en cuenta.

TESTATUT!!!

Ja hi som! Aquest grup de magistrats que conformen d’ una manera, segons la meva opinió poc legítima, el denostat Tribunal Constitucional, han deixat anar un “fallo” (mai millor dit) que com era d’ esperar ha estat decebedor per tots els que en el seu moment vam donar recolzament decidit a aquest Estatut, amb el desig de que aquesta Carta per una vegada donés satisfacció a ambdues parts: Allò que anomenem Espanya i Catalunya.

Aquest grup de senyors i senyores, no han tingut més interès final que salvar la seva posició personal sense tenir en compte que abans que ells el Poble de Catalunya i les Corts Generals ja s’ havien pronunciat. El màxim que els hi corresponia era determinar si s’ havia d’ ajustar la Constitució o no, i no l’ Estatut a la Constitució. Al final es dona la paradoxa de que un grup de persones designades per criteris partidistes i fortament deslegitimades tenen mes capacitat de decisió que dos Parlaments i un referèndum, i això amics i amigues es la perversió de la democràcia es vulgui o no.

El PP ha obert la caixa de Pandora, i com li va bé no pararà de fer recursos sobre tots els temes sobre els que no aconsegueixi majoria. Com a mostra del que dic el mateix Tribunal ha acceptat a tràmit el recurs del PP contra la Llei de L’ abort. Ens trobem davant d’ un procés de desestabilització Institucional del que encara no es poden percebre les conseqüències. La premsa conservadora i alguns membres de l’ esquerra espanyola també estan jugant inconscientment a aquest joc perillós.

Es decebedor per els que ens definim com federalistes que no trobem resposta comú a la resta d’ Espanya i això es encara mes preocupant perquè lliga les nostres mans a l’ hora d’ elaborar propostes conciliadores que aconsegueixin l’ encaix Institucional necessari i deixi en minoria les irresponsables posicions radicals Espanyoles i Catalanes.

L’ actitud i el posicionament del President Montilla ha estat valenta, decidida i responsable defensat el contingut legítim de l’ Estatut aprovat, com han també evidents els silencis de molts dirigents socialistes catalans , que no se si esperen amb tot això l’ adveniment de la famosa socio-vergència de les componendes o el salvar els mobles amb la solució mes favorable per la seva supervivència. Jo cada vegada estic més decebut amb ells.

Està clar que el President Montilla té el meu modest recolzament fins on pugui arribar, encara que els esdeveniments segurament l’ acabin sobrepassant. Per el moment ens donarem un volt de nou pel Passeig de Gràcia a compartir amb els meus conciutadans una jornada reivindicativa, encara que segurament tornaré a sentir i aguantar les algarades dels soberanistes sobrevinguts que ens tornaran a escridassar com ho han vingut fent en els darrers 30 anys. A mi tan se’m dona ja hi estic acostumat.

Finalment dir que la defensa de les nostres Institucions i drets nacionals no es correspon amb aquesta marea de corrupció que es va destapant al nostre País i que ja te caràcter de generalització. La darrera noticia de la detenció d’ una de les grans fortunes del Paìs en una operació de tràfic de drogues i el pas de la defensa de Millet al despatx dels Piquè Vidal son noticies que fan pudor i demostren el grau d’ implicació en tot tipus d’ irregularitats d’ una part de la burgesia nacionalista i la seva relació íntima amb determinats sectors polítics de la nostra societat. Aquest tipus de situacions que no es tallen d’ arrel i es pretenen diluir no ens beneficien gens davant de legitimar la nostra capacitat per l’ autogovern. Ja ens advertia Saviano de la instal•lació de la màfia al nostre País, i per cert també a la meva Ciutat, encara que jo penso que de pròpia ja en teníem, ja.

Bé, a esperar esdeveniments i a cercar el màxim de cohesió en defensa de la nostra legitimitat nacional, però que en Miquel Sellarès no s’ esperi gaires recolzaments a la seu posicionament oportunista i excloent.